LA
PRINCESA TRISTA
Vet
aquí que una vegada hi havia una princesa bonica com
el sol, però que sempre anava ben despentinada. Les criades sempre
la volien pentinar: enmig del gran jardí, a la seva cambra de bany,
a la seva habitació, però ella sempre deia: – que NO!
Estava
tan despentinada que se li van començar a
fer nusos als cabells.
Així,
és com va passar un vol d'ocells. El més gros de tots, va baixar i
amb el bec li va estirar un dels nusos, li va prendre i va fugir.
La
princesa va tenir una gran angúnia perquè
li va fer un xic de mal.
L'endemà va tornar a
sortir al jardí ben despentinada a olorar les flors, i va tornar a
passar un vol d'ocells, i altra vegada el més gros li va tornar a
estirar i robar un altre nus dels cabells i va fugir. La princesa es
va entristir.
L'endemà,
quan va tornar a sortir a passejar pel jardí, altra vegada va passar
aquell vol d’estornells, i el més gros de tots va baixar i li va
robar un altre nus de cabells i li va tornar a fer un xic de mal.
Tot
i que la princesa ara estava més bonica al no dur aquells cabells
tan enredats, la princesa es va entristir tant per les estirades de
cabells , que mai més no va tenir alegria.
Els
pares de la princesa que no tenien cap més filla que ella, estaven
molt amoïnats en veure que no hi havia manera de poder tornar
l'alegria a la seva filla i en veure que cada dia estava més trista
sense poder-la fer somriure.
Com
que els pares de la princesa trista, eren reis i tenien tan poder com
volien van pensar mil maneres de com alegrar la princesa: li feien
pessigolles amb plomes, li regalaven els vestits més bonics del món,
li preparaven els millors pastissets de colors, li regalaren mil i
una nines... però no hi havia manera d'alegrar la princesa.
El
rei, desesperat, va fer una crida prometent que si hi havia algú
capaç de fer riure a la seva filla, per poc que fos, el
casaria amb ella i li donaria set pans d'or grossos com un
gegant.
Vet aquí, que hi havia un homenet que de tan petitet que era, li deien en Botonet, que feia tanta gràcia en el parlar que així que obria la boca ja feia riure a tothom, però a més de ser molt petitet també era tan vellet que no s'aguantava dret, i va arribar a les seves petites orelletes la crida del rei, i va dir-se:
- Com a Botonet que em dic que jo vaig a casa de la princesa, que la faig riure tant si com no! Jo no vull que ningú estigui trist...
Va agafar un gaiatet, i camina que caminaràs cap a casa el rei va voler anar. Però com que era tan vell, es cansava, i es va asseure a descansar al peu d'un gran castanyer , i de tan cansat que estava que es va quedar adormit. Quan es va despertar, es trobà que li havien pres el gaiatet i no es va veure pas amb cor de seguir sense ell. I va pensar:
- Li demanaré en aquest castanyer si em dona una branqueta de les seves i em faré una gaiata.
Però, en voler arrencar aquella branqueta va caure en un forat fons, tan fons com un pou, amb una escala llarga, tan llarga... que, qui sap on va a parar?
Vet aquí, que hi havia un homenet que de tan petitet que era, li deien en Botonet, que feia tanta gràcia en el parlar que així que obria la boca ja feia riure a tothom, però a més de ser molt petitet també era tan vellet que no s'aguantava dret, i va arribar a les seves petites orelletes la crida del rei, i va dir-se:
- Com a Botonet que em dic que jo vaig a casa de la princesa, que la faig riure tant si com no! Jo no vull que ningú estigui trist...
Va agafar un gaiatet, i camina que caminaràs cap a casa el rei va voler anar. Però com que era tan vell, es cansava, i es va asseure a descansar al peu d'un gran castanyer , i de tan cansat que estava que es va quedar adormit. Quan es va despertar, es trobà que li havien pres el gaiatet i no es va veure pas amb cor de seguir sense ell. I va pensar:
- Li demanaré en aquest castanyer si em dona una branqueta de les seves i em faré una gaiata.
Però, en voler arrencar aquella branqueta va caure en un forat fons, tan fons com un pou, amb una escala llarga, tan llarga... que, qui sap on va a parar?
I
en Botonet va pensar: -on deu dur aquest forat tan fons? i li van
venir ganes de baixar-hi.
Enfila l'escala, escala avall, escala avall, i quan feia potser set hores que baixava, va arribar a un gran forn, on hi havia tot de pastissets de colors que es coïen. De tant baixar havia fet gana i va donar una mossegada en un pastisset de colors.
Enfila l'escala, escala avall, escala avall, i quan feia potser set hores que baixava, va arribar a un gran forn, on hi havia tot de pastissets de colors que es coïen. De tant baixar havia fet gana i va donar una mossegada en un pastisset de colors.
Però,
l'escala encara seguia més avall i en Botonet baixa que baixa set
hores més i va arribar a una fàbrica de nines. En Botonet no s'hi
va pensar gaire, entrà i veié els fullets com treballaven tot
cantant la cançó de la felicitat. Però, com que l'escala encara
seguia, més avall va seguir en Botonet. Al cap de set hores més, va
arribar a un món de robes de colors. D’aquelles robes tant
boniques , segur que en feien els vestits més bonics de la princesa
trista. Quan va haver vist i tocat totes aquelles boniques teles, va
seguir el seu camí escala avall. Va fer cap a una cambra tota plena
de matalassos, coixins i plomes, de les que fan pessigolles, i va
pensar:
Aquí
sí que no m'hi ajec, perquè jo estic fet a dormir a terra, i amb un
llit tan tou no me'n podria alçar i no podria arribar a veure la
princesa, i d’aquestes plomes ni
parlar-ne que em farien masses pessigolles i no podria dormir; val
més que segueixi escala avall, a veure a on aniré a parar. Al cap
de set hores de baixar es va acabar l'escala i va arribar a un jardí
tot ple d'arbres que feien flors de set olors i de fonts que rajaven
aigües de set colors. En Botonet no tenia prou ulls per a mirar.
Quan més bocabadat estava va sentir una fressa estranya i es va
amagar per por a que l'atrapessin. Va veure venir un vol de vint-i-un
ocells que en posar-se a terra es van tornar vint-i-un donzells joves
i bonics com un sol. El que anava davant, que semblava ésser el rei
de tots ells, va treure una capseta on hi havia tres nusos de
cabells, i tot plorant i gemegant va dir:
Si jo em pogués casar amb la princesa de qui he pres els nusos que tenia als cabells! Com que estic encantat no podrà ser la meva esposa, fins que d'una manera o altra ho sàpiga i em vingui aquí a buscar.
I plora que ploraràs es va tornar un ocell i amb els seus companys va alçar el vol. I en Botonet va pensar:
Mira aquets nusos, segur que són de la princesa trista...
I enfila escala amunt, ràpid com un llamp; no ho semblava pas que fos tan vell. Disparat com un coet, va marxar cap a casa del rei! Va arribar tot esbufegant. Els criats no el volien deixar entrar perquè anava molt suat, i perquè no creien que aquell vellet poguès fer riure la princesa, però ell es va explicar i el deixaren passar.
Si jo em pogués casar amb la princesa de qui he pres els nusos que tenia als cabells! Com que estic encantat no podrà ser la meva esposa, fins que d'una manera o altra ho sàpiga i em vingui aquí a buscar.
I plora que ploraràs es va tornar un ocell i amb els seus companys va alçar el vol. I en Botonet va pensar:
Mira aquets nusos, segur que són de la princesa trista...
I enfila escala amunt, ràpid com un llamp; no ho semblava pas que fos tan vell. Disparat com un coet, va marxar cap a casa del rei! Va arribar tot esbufegant. Els criats no el volien deixar entrar perquè anava molt suat, i perquè no creien que aquell vellet poguès fer riure la princesa, però ell es va explicar i el deixaren passar.
Quan
en Botonet era davant la princesa, fil per randa li va explicar tot
el que acabava de veure i tot el que li havia passat. Que havia
menjat pastissets del forn, tocat teles de molts colors, que havia
sentit cantar als fullets que fabricaven nines, que no havia volgut
dormir en el llit de plomes perquè estava acostumat a dormir a
terra, que havia conegut un príncep encantat que estava enamorat
d'una princesa que era l'única que el podia desencatar, el qual li
havia robat quan era estornell tres nusos de cabell, i que li
semblava que aquella princesa podia ser ella. I tal com anava parlant
en Botonet, la princesa s'anava alegrant i va acabar rient tan i tan
fort, que li va venir fins i tot mal de panxa.
Va dir a en Botonet que sí, que ella era la princesa que un estornell li havia robat els tres nusos de cabell, i que d'això li havia vingut la tristesa. La princesa i en Botonet se'n van anar al pou de sota el castanyer i baixa que baixaràs van passar pel forn, on encara hi havia aquells pastissets, pel món de robes, per la fàbrica de nines, per la sala dels llits de ploma fins que va fer cap al jardí dels arbres de les flors de set olors i les fonts de l'aigua de nou colors; es van ben amagar per no ésser vistos i al cap d'una estona van aparèixer els vint-i-un estornells i així que van tocar de peus a terra es van tornar vint-i-un fadrins, i el més gran de tots, que semblava ser l'amo, es va treure una capseta, la va obrir i en veure els tres nusos, tot era plorar i demanar a la princesa, que ell l’estimava, que l'anés a desencantar. En Botonet i la princesa van sortir del seu amagatall. Quan el príncep els va veure se'ls va agenollar als peus, els va besar la mà i es va tornar un príncep per sempre més.
El rei va donar a en Botonet els set pans d'or.
Va dir a en Botonet que sí, que ella era la princesa que un estornell li havia robat els tres nusos de cabell, i que d'això li havia vingut la tristesa. La princesa i en Botonet se'n van anar al pou de sota el castanyer i baixa que baixaràs van passar pel forn, on encara hi havia aquells pastissets, pel món de robes, per la fàbrica de nines, per la sala dels llits de ploma fins que va fer cap al jardí dels arbres de les flors de set olors i les fonts de l'aigua de nou colors; es van ben amagar per no ésser vistos i al cap d'una estona van aparèixer els vint-i-un estornells i així que van tocar de peus a terra es van tornar vint-i-un fadrins, i el més gran de tots, que semblava ser l'amo, es va treure una capseta, la va obrir i en veure els tres nusos, tot era plorar i demanar a la princesa, que ell l’estimava, que l'anés a desencantar. En Botonet i la princesa van sortir del seu amagatall. Quan el príncep els va veure se'ls va agenollar als peus, els va besar la mà i es va tornar un príncep per sempre més.
El rei va donar a en Botonet els set pans d'or.
I
el príncep i la princesa, van viure feliços per sempre més.
La
princesa sempre més es va pentinar
I
vet aquí un gat,
I
vet aquí un gos,
Que
aquest conte ja s’ha fos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada